Parabolanoi

Anuncio de una casa en la que nadie quiere vivir

La han saqueado tantas veces

y gente con tantas caras

que da igual saber

quién es el autor de los crímenes:

podríamos ser nosotros.

Ahora sólo el sol saquea unas palabras

sin bisagras ni umbrales

y tira abajo puertas sin cerradura.

Dentro viven mujeres

llenas de voces que han enmudecido

y no saben cómo amarlas:

riegan las piedras,

cosen regalos para los ausentes

y ofrecen signos,

cenizas, lluvia del cielo.

Léeme: soy el anuncio de una casa

en la que nadie quiere vivir.

No tienes con qué comprarla: bienvenido.

Carles Torner

L'Infant

Abans de tenir pressa, abans d'inventar l'hora, 

abans dels dinosaures, de Tarzan, dels darwinistes, 

abans dels metros, dels llaguts i dels trineus, 

abans del mar, conqueridor sense cronistes, 

i dels estels parant la taula dels desficis, 

abans dels savis, les presons i els coliseus 

i tota terra d'artificis,

 quan tot era un mantell de buit molt fi 

i el negre un sol color sense cap vora,

 aquest dolor d'infant que plora

 ja era aquí.

Carles Torner i Pifarré

Pél desert

A contrapèl del seny i del possible,

penetro els mots que em són l'únic paisatge.

Em giro els ulls per destrenar la imatge

del calabós on tempto el mortal triple.

¿És més desert l'esglai del fet tangible,

la sequedat d'asfalt, el tosc miratge,

que el nostre intent d'anàlisi sens gatge,

l'estrall del mot convers de l'insensible?

Duc enllunats els rulls de lluna plena

d'on neix el brull i el tel de la serena

que bruny els mots desèrtics. Com un fible,

la fe silent del pleniluni mena

pel rost del verb al mot blegacadena:

llum al desert i sal indefugible.

Carles Torner i Pifarré