VILLANCET DEL RECORD
Tes flòvies, neu d'hivern engelabrida
ja comences a cendre vers els cims
que es drecen en la posta de ma vida.
Dementre, cere pels horitzons endins
l'almoina del portal a una humil Cova
que el greuge m'aixoplugui dels camins.
Pluja a l'entorn. Sa filagarsa nova
la boira penja als pins i a l'espadat.
Pluges i freds el cru desembre prova...
Revens, tèrbola font del meu passat,
amb escuma d'enyors i recordança
que aviva un antic somni devastat.
I em dus, amb la cançó del temps que avança,
d'un pastorell el so del flabiol
dins la nit que, de sobte il.luminant-se,
esdevé clara com la llum del sol
Miquel Gayà i Sitjar
No hay comentarios:
Publicar un comentario