Carles Casagemas Coll

"Lo cor es núvol. Lo cervell es enterbolit. La sang batega á espentas porugas
y rítmicas. Tot es per tú. Tu’n tens la culpa perque’m vas mirar, perque’t vas
deixar veure. Y desde llavors sols á tú’t tinc al davant. Si tanco els ulls, renaix ton
hermós espectre en mitg de cercols verdosos y de color de taronja. Y sols penso
en tú. Lo meu cor n’es ple de nuvols de marbre y plom qu’amenaçan tempestat,
una tempestat que no sé si ha de venir ó si ja ha esclatat á dintre meu."

Carles Casagemas Coll
Amor Gris


"... Y todo esto era una ilusión, mala si quieres, pero ilusión al fin; y mucho más malo que una ilusión es el dolor que se produce al arrancarla: no estropees nunca ninguna ilusión."

Carles Casagemas i Coll
Las ilusiones

No hay comentarios: