La llengua de les formigues
Vora la casa d’un arbre a l’altre
hi han tirat un cordill per estendre roba
però no hi ha roba estesa,
la casa és buida,
se n’han anat de viatge
d’ampliació d’estudis
i el cordill d’estendre és una autopista de formigues,
un sol carril a tota pastilla en doble direcció,
i ni de dia ni de nit fan soroll
però es parlen totes.
Tenen uns quants llenguatges:
el dels signes de les mans,
el de les ganyotes,
el d’escopinades, rots, sospirs i pets,
el de dir-s’ho ballant
i el de fregar-se galta a galta, que és un llenguatge
de molt ric vocabulari.
Enric Casasses
Pertanyo a la llibertat
Pertanyo a la llibertat
i no sóc de ningú més,
ningú em diu fes o desfés
ni m’entra cap veritat
si ella no m’ha tirat
el seu penúltim cartutx,
i no m’admet cap rebuig,
només faig lo que ella vol
i canto amb el rossinyol
sóc esclau de lo que fuig.
Enric Casasses
Venganza
En el pecho yo tengo
puñales de colorines
clavados en los troncos de los pinos
gritando venganza!
Lejos se lleve el grito
la tramontana.
Abajo, camino del mar,
la tierra se hace más áspera,
hay márgenes requemados
y una barraca
y los dos dragones gigantes
guardando la cala.
El loco herido de miedo
se sienta a raíz del agua
haciendo rigalitos, amor,
con piedras planas
que hacen seis o siete bots
y santas pascuas.
Enric Casasses
No hay comentarios:
Publicar un comentario