Andreu Febrer

Ay! cors avar

Ay! cors avar, scas, richs de merce,

larges e franchs, de tot’onor complida,

lo mils del mon; si no us hay fayt per que,

las!, com voletz axi fenir me vida?

Trist, enguxos, desemat, plen d’esmay,

amoros bast de tota grieu tristura,

pus qu’yeu no suy vostre, de qui seray?

Mort, vina tost, fenex m’aspre ventura!

Abandonats, cuy Amors no soste,

marrits, caytius, hon hauray may gandida

pus la non-par e millor de tot be

no·m vol per sieu e ’b nonchaler oblida

la fin’amor e·l bon voler qu’yeu hay,

e mon las cor d’autre ’mar ges no·s cura?

Pus qu’yeu no suy vostre, de qui seray?

Mort, vine tost, fenex m’aspre ventura!

Mala viu hanch la dol[ç]or qui us mente

e·l fin gay pretz d’on etz la mils aybida,

e mal’anch viu me ferma leyal fe

qui de tal bruyt a m’amor haunida;

qu’autre plaser james de vos hauray,

mas solamen l’amor, si us par dretura.

Pus qu’yeu no suy vostre, de qui seray?

Mort, vina tost, feneix m’aspre ventura!

Loindan’amor, tot quant vey say ne lay

m’es vil e leu com l’ombre qui pauch dura.

Pus qu’yeu no suy vostre, de qui seray?

Mort, vina tost, feneix m’aspre ventura!

Andreu Febrer

Combes e valls, puigs, muntanyes e colls,

vei ja vestits de comblacs e de neus,

bois e jardís tots despullats de rams,

l'aire cobert de vents, pluigs e de grops,

e el mar tot blanc d'escuma per mal temps,

e tuit l'aucell estant en terra mut,

qui per l'hivern no móvon xants ne crits;

mas ieu sui calds quan l'altri búfon l'ungla.

Qu'ieu am e serv, e no fau res que folls,

e de les millors la millor, e sui seus;

e si bé em dis fos de s'amor estramps

no me'n destull plus que de carn fai llops,

ans hai esper que ella e-z ieu ensems

jausirem tant lo joi d'amor, que drut

me dirà sieu tota gent, si ver dits,

e ens amarem tant com la carn e l'ungla.

E si bé el sui tan lluny, no el serai molls

de far e dir sos mandats totes veus,

qu'ieu jur pels sants que nostre paire Adams

no fon pus fels, ne enquer le sants homes Jobs,

ne cell qui fec una arca menys de rems,

vas Cell per cui hem trestuit resemut,

con ieu vas lei, en cui hai establits

mon cor e el cors del cap tro sus a l'ungla.

Car plus cobert sui de joi que rebolls

no n'és de glans eres en los jorns breus,

quan me remord la saborosa fams

qui em fai sentir de sa amor dolços glops.

Mas vau pensiu cossirant pels extrems;

tal pasor hai m'hage desconegut

com no m'escriu dels sieus delgats blancs dits,

carta o paper que ella tocàs de l'ungla.

Per què, ab les mans juntes, flec mos genolls,

sopleiant liei que no em giet de sos feus;

puix qu'ieu no em tolc d'altres pecs ne reclams,

ans am lei tant que ja no em fóra ops

per ésser meu Tir o Jerusalems.

Tant m'ha desirs de sa amor abatut,

que el cor e el cors e el sens e l'esperits

me són venguts ja tro al cap de l'ungla.

Loidana amor, un furt entretostemps

vos hai ieu fait, no em sia maltengut,

com ieu vos pris de l'un dels vostres dits

celadament lo gai joiell de l'ungla.

Andreu Febrer