De mar compartida
L'aire tremola amb cada vol d'ocell.
Cau la tarda i una dona camina
per platges desmaiades:
passos salats, pell clara.
Amb algun convenciment camina
fins al límit abrupte de les roques.
Vacil·la un instant, escull la fita
exacta i llança al mar engrunes de pa
que trau d'alguna butxaca.
La dona riu, enfrontada a les ones,
quan els peixos s'acosten
a menjar-se-li el riure,
fins que s'apaga el desvari d'escates
i contempla en silenci com retorna la calma.
Així, cada vesprada existirà
un camí cara a cara amb l'últim sol.
Mentre la dona —pell
salada, passos clars—
crega que el gran motiu
per caminar se'l trau d'una butxaca.
I que no tornarien a nadar,
els peixos, si no fos per l'esperança
de buscar-li les mans,
felices i amples com dues magnòlies.
Maria Josep Escrivà
"En la Comunidad Valenciana –no sé si ocurre en ningún otro país del mundo–, la derecha tiene pavor a la cultura."
Maria Josep Escrivà
Ombres
Tristeses apegaloses
d'un record infinit
es dibuixen sobre una paret
neta com taca de neu:
tions que sobrevisqueren al xop
i ara esquincen la pell del vent
i tracen en l'aire camins d'ombres
en direcció al regne
dels somnis sense nom.
Maria Josep Escrivà
No hay comentarios:
Publicar un comentario