Enric Jardí i Casany

"Li agradava el romanticisme del sepulcre i del cementiri de Vilafranca i l'encant senyorívol que es desprèn d'aquella població, que, aparentment, només és una capital agrícola, però que ha adquirit d'altra part tanta significació en l'espiritualitat catalana per l'obra acomplerta pels seus fills egregis com Penyafort, Milà, Llorens o Torras. Això era el que el satisfeia més de tot. «La maternitat de la nostra Villafranca va voler un dia, no fa gaire, estendre generosament fins a mi. Van dir allà, veus massa amigues, que jo m'ho havia guanyat. Però jo en la intimitat de la meva consciència m'inclino agosaradament a sentir que també ella, la clara urbs, s'ho havia guanyat. A força d'engendrar tants homes il·lustres havia arribat a una situació valorativa en què l'assimilació a un naixement en ella havia de ser considerada com un altíssim honor."

Enric Jardí i Casany

Eugeni d'Ors: obra i vida