Magda Lladó Fuster

"De sobte vas tenir pressa. No amor, no, calma calma... Posem-nos de cap per avall i enterrem els nostres rostres en la picant i dolça menta en el poliol; ens omplim les mans de marduix, de lavanda..., escampem fulles de marialluïsa, de romaní i d'alfàbrega sobre la capa de l'àvia i ens impregnarem amb les seves aromes en aixafar-les; masteguem el perfumat tresor de totes les herbes i els nostres càlids petons seran únics.

Les teves mans, la teva boca, la teva llengua... tenen pressa. Jo t'espero, t'anhelo, t'estimo. Les sensacions s'intensifiquen, s'exacerben. Les nostres mans, les nostres boques es multipliquen, els nostres cossos són un nus. El nus meravellós de la vida. Una explosió de sensacions ens satura. L'ofrena sublim del teu espasme completa la intensa vibració del meu total lliurament.

Calma, repòs, suavitat, tendresa, carícies tranquil•les i afectuoses; un dit que acaricia les parpelles, la seva mà que va passant delicadament pel meu pit, la meva llengua que es fa que que es llisca des del lòbul de la teva orella fins al naixement del coll, tot són moviments lleus, retardats... fins i tot que el 'vell tanca-ulls " dels contes de la nostra infantesa, ens llança lentament sorra sobre les parpelles i ens endormisquem en la beatitud de la placidesa de la nostra carn tranquil•la i satisfeta.

Ens despertem amb el temps just per tornar a casa abans que arribin els que tornen de la Festa Major. La nostra festa havia estat molt més bella i el seu exquisit sabor encara ens tenia saturats d'emocions, com si estiguéssim flotant en un núvol suau i invisible. El record del nostre paradís particular duraria tota la vida."

Magda Lladó Fuster
Retalls de vida



"El efecto fue terrible: el hombre que era mi marido, el padre de mis hijos que yo había amado y respetado, no era una persona, era un infecto y despreciable gusano de tierra."

Magda Lladó Fuster



“La juventud progresista del Círcol Republicano había fundado un partido político de izquierdas. Si yo quería colaborar efectivamente con la lucha de ayuda a los obreros y las bases más humildes de la humanidad debía ingresar en un partido político. A mí me daba igual, mientras fuera de izquierdas, un partido que otro, pero tenía que ser efectivo y de buena fe. Entré en un partido y estuve dos años, de los 20 a los 22 (años 1934-1935)”

Magda Lladó Fuster


“No habíamos cambiado de pensar, seguiríamos siendo compañeros, pero no queríamos aceptar que el partido pudiera dictarnos consignas y nosotros estar obligados a aceptarlas. Nunca he vuelto a ser miembro de ningún partido político.”

Magda Lladó Fuster


“No teníamos pan, ni aceite, ni carne, ni leche, ni frutas, ni verduras, ni legumbres. Todas las tiendas estaban cerradas, no tenían nada que vender. Parece imposible, no es imaginable para quien no ha tenido que vivirlo. Sabadell estuvo 40 días seguidos sin encender un horno de pan. No había harina.”

Magda Lladó Fuster







No hay comentarios: