Autorretrat
L'arena inabastable, ocre,
d'un desert petit
-d'un oasi, qui sap-
dins d'un pot de melmelada
-de myrtilles.
l'ordinador, els diskettes,
la memòria.
els boscs immensos de l'hivern,
-aquella que fores tu, potser-
els arbres.
antologies, reculls, poemes.
la ploma amb què escric.
autour de moi,
moi.
ens ha despertat
el xiulit prim d'una merla
sobre el pebrer bord del jardí.
i entre els llençols
feixucs del diumenge,
el record ens diu
el sol que naix,
l'herba tendra i la rosada.
a vegades la felicitat
és petita com un matí.
Anna Montero
la casa de les ànimes
amb argila i recança
construïm cases per als morts
i al cel d'estiu busquem la seua presència,
llunyana i blava com l'oblit.
massa silencis ja al voltant del camí
i una aigua que s'estanya trista
al peu dels pollancres,
a cada pas més solitaris.
Anna Montero i Bosch
No hay comentarios:
Publicar un comentario