Bel Olid

"A mí, lo que me mueve es la pregunta sobre que cuando entras en un proceso de reproducción asistida, ¿tú puedes tomar decisiones informadas? Y la conclusión que he sacado después de realizar muchas entrevistas es que no, no tomamos decisiones informadas porque nos ocultan mucha información. En la clínica te explican lo que cuesta un ciclo de in vitro, y das por supuesto que con un ciclo tienes bastante y que va a funcionar. Entonces puedes endeudarte con 30.000 euros y no tener ninguna criatura. Y debes seguir pagando. Y no solo eso, nadie te informa de cómo afectará esto a tu salud tanto física como mental. De alguna manera es como si todo el sufrimiento que pasa una mujer para llevar una criatura al mundo no tenga ninguna importancia, y podemos darlo por descontado. Y el libro está escogido como los de elige tu aventura, cada capítulo es un testigo y tú debes ir siguiendo el proceso y tomar decisiones."

Bel Olid

"Avui ha tornat a veure'l. D'amagat de la seva mare, a la muntanyeta d'allà lluny del poble. Ha vingut amb el seu cavall blanc i la camisa planxada. Les quatre cabres pasturaven el que podien i miraven de no molestar-la. S'han assegut sota un arbre i, quan ell li ha agafat les mans, hauria volgut ser tempesta o riuada, i no quedar-se tan quieta com l'aigua mansa. S'ha deixat besar els dits, els canells i les galtes. S'ha deixat dir tots els versos i no li ha sabut aguantar la mirada. Ha mirat la terra seca i no ha dit ni una paraula. Ha acceptat el mocador, se l'ha amagat entre les sines. I li ha fet adéu sense voler, gairebé sense adonar-se'n.

(…)

Si vull que m'estimis he de ser una versió més dòcil, més suau, més sofisticada i alhora més simple de mi. Cal esborrar les arrugues del sarcasme i suavitzar les arestes de la gelosia. Cal, sobretot, eliminar tots els rastres d'un desig massa salvatge. Si vull que m'estimis, necessito una versió civilitzada i una sang que bulli menys.

A estones m'agrada aquest jo serè, gairebé adult, que invento sota la dutxa o conduint o fent cafè. A estones m'esclata a dins com una bomba el jo excessiu, gairebé absurd, que em veig al fons dels ulls els dies de maquillatge massa discret. Quan fem l'amor però vull follar. Quan dic si us plau però vull cridar. Quan no dic res però de tant mossegar- me la llengua em sembla que em sagnarà. Quan se m'eriça la pell perquè recordo els moments en què he estat jo, jo de veritat, sense voler ser ningú més. La major part del temps, em miro al mirall i no em reconec."

Bel Olid

Una terra solitària

"Puedes hablar con las criaturas de una manera que no las marque, que no les cuentes cómo deben ser."

Bel Olid