Blai Bonet

Amor

L’aigua dorm, nua, gelada.
El cel, alt, li ha regalat
un gipó blau brodat d’ales.
              L’aigua
vestida i solitària!

Una ovella perduda
          plorava
lluny de la blanca pau
          de llana.
Se mirà dins l’aigua.
Era vidre en somni
la seva ombra d’aire.

La del gipó blau
cobrí el seu cos
           de llana.
L’una begué l’altra,
i ambdues dins una
    belaren...

Blai Bonet



Balada dels organillers

Silenci brescat de sol.
Matí blau de primavera.

Organillers embrunits
venten una polca vella,
a una placeta crismada
amb sol i ombres de palmera.

Ningú no vol un vals blau
i els organillers se’n queixen.
Molent espigues de música
les verdes camises deixen...

El manubri dins un porxe
de caputxines
i flors de carabassera...
Tres organillers tot nus,
obscurament suats,
ploren a la lluna plena...

Blai Bonet



"El callar no calla nunca."

Blai Bonet




"Lo que yo he hecho es convertir en sinónimos creer y sentir."

Blai Bonet Rigo



"Lo revolucionario es darse cuenta de que cada persona tiene la posibilidad de convertirse en un hombre nuevo."

Blai Bonet



Mar adolescent

Hort de llimones i gínjols
i bellveures vora el mar.
 Nacre verd amb ulls de plata,
mar saliner de setze anys.

 Aquest noi, com se revincla
per veure l’horta i el camp!
Canaris de llimonera
volen els seus dits de sal.

-Deixau-me saltar l’arena.
Tallau-me els penyals d’aram,
i els pins d’or que sempre canten,
remulls de llum, inclinats...! 

 Pensar que mai no has de veure,
donzell ardent de pits blaus, 
el plor morat de la vinya
 ni el pes gloriós del blat!

Mai! li va dir, i el seu coll 
tenia clavells de sang,
i els muscles, obscurs, bromera
de nenúfars grocs i blancs...

.  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .

Hortolans, deixau la sínia,
portau llimones al mar...! 

Blai Bonet



Parasceve

Lamentació
No me talleu els brots del meu dolor. 
Deixau-me omplir la boca de donzell. 
Segau-me els cascavells de glòria 
antiga i les flautes collides a dins l'aire. 
Despullau-me la meva pell cremada 
de les fines camises de lli blanc. 
Que resti com un mort estès, 
fet pedra, en llarga quietud dura d'altar. 
No puc parlar, 
que tinc la meva boca 
-urna de sol ponent, flors de safrà-, 
inflada de tant glopejar 
la deixa de l'Amat: blanca lluna del seu cel...

Blai Bonet



"Si la persona sabe que es un caso único, que nunca más habrá nadie como él, lo que haga lo procurará hacer con una pasión impresionante, porque hacer una cosa es importante, pero dejar de hacerla es un crimen, no tiene perdón."

Blai Bonet
















No hay comentarios: