Ponç Pons

Roser

Tot just t'adorms després que les besades

i el teu somrís final llimona dolça

culmina un dia més la vida encara

pos oli al llantiol, decant la roba

m'assec descalç, per la finestra guaiten

estels, prenc tinta i ploma

doblec un foli usat

al moll, les barques

onegen el teu nom

la cambra vessa

coral, liquen, petxines.

Ponç Pons

Cala’s morts

Vora el mar brau del nord dret veig ploure la pluja

Rere aquest nus al coll s'amuntega la infància

No viurem ja mai més els hiverns crus de l'illa

Ni al furtiu safareig nedarem mai més nus

Ara el temps esburbat presagia eixorquesa

I un retorna feliç als versos dalt sa cambra

Corríem pels hortals d'espessa fruita lliures

Jugàvem a foners per camps sembrats de cards

No sabíem alegres que fóssim tan pobres

El sexe no era encara afronta ni pecat

Les vetllades s'omplien de contes i mites

El vent sencelistrava al cor ple de bondat

Fills del mar i la calç amb camamilla als ulls

Descobríem els noms dels ocells emboscats

Ens vestíem de llum a les platges ardents

Amb sorra esmerilàvem gregament el cos

La sal creixia als patis verds sota el raïm

No sabíem que el món existia i que enllà

De les costes de l'illa hi hagués altres déus

Un vell atles romput em va obrir tots els ports

Vaig llegir l'Odissea entre mates i pins

On són ara els senders desvirgats de Son Bou

O els tendals de canyís vora els verds tamarells

Sobrevolen Addaia sornuts gavians

Aquí encara hi ha gestos de Guerra Civil.

Ponç Pons

"La sabiduría es amar y ser buena persona."

Ponç Pons

PELEGRÍ

Adéu. Ja me n'he anat.

Fa temps que encara

me'n vaig i ja no hi som.

Facècic àrid

enyor d'anar albirant

arenals fèrtils

carenes d'ample mar

illes encinta

que besa un vent

                              temós

entre les altes

fondàries del cervell

on sense origen

ni rumb camin descalç

edific l'ombra 

que ensorra el desconhort

que aroma lenta

la irada pau en va d'un viu presagi.

Ponç Pons