Albert Villaró

"A los historiadores no les servirá de nada, pero para los literatos es una mina inagotable de posibilidades. Para un escritor la historia se puede reconvertir, reprogramar, puedes hacer lo que quieras con ella. Siempre que el mundo que crees sea verosímil."

Albert Villaró

"Andorra es un país sensacional, lleno de gente honrada."

Albert Villaró

"Les meves vaques tenen la mania de vedellar de matinada, i amb preferència les nits de lluna plena, en un rampell romàntic. Això només passa amb les meves, pel que sembla. És un fet ben curiós, digne d'estudi. S'hi comencen a posar allà a les tres quarts de quatre, invariablement, com si tinguessin un rellotge. El que sí que tenen és la intenció de fer-me la punyeta i tallar-me el son. Com si no poguessin parir de dia, havent esmorzat. No senyor: me'n vaig a dormir a les onze en punt, com les gallines, arrebentat després de córrer tot lo sant dia amunt i avall pendent del bestiar, i au, quan a la senyora vaca li ve de gust, m'avisa amb un bram i li he de fer de llevadora durant un parell d'hores. Acabo la sessió apegalós com un xiclet, xop de líquid amniòtic, fastigós i pudent. Fet un cromo. Si la Rosa, tan tocada i posada, m'hagués de veure com quedo després del part, diria que tot ha estat un error, una terrible equivocació, fotria el camp amb algú altre i jo no tindria altre remei que acceptar-ho.

I això si no hi ha complicacions. Si les coses es torcen, si la criatura ve de cul, o bé hi ha problemes amb les madrigueres o els llits, corre a trucar al veterinari. Si és que no t'engega a prendre vent o ha anat a atendre un part de la competència a l'altre extrem de la comarca, apareixerà al cap d'una hora ben bona, escabellat i amb cara de son. I a Llobarca no puc demanar ajuda gairebé a ningú. Només al tiet Sebastià, l'oncle conco que s'està a casa, cada dia més vell, discret i taciturn. Un any em vaig entretenir a comptar les paraules que va pronunciar al llarg dels dotze mesos. Foren un total de quatre-centes vuitanta-sis, comptant-hi les interjeccions. Nou com trenta-cinc paraules setmanals, una i un terç al dia, tota una proesa comunicativa. Però com sempre passa amb les estadístiques, menteixen: durant els mesos d'octubre i novembre no va obrir boca."

Albert Villaró

Obaga