Jordi Sarsanedas

"A menudo pienso que no he escrito tanto como me gustaría haberlo hecho. Y alguna vez he hablado, a modo de excusa, de las "distracciones" que la vida me ha propuesto y que yo he aceptado. Entendámonos: desde mi punto de vista, cuando hablo de actividad literaria, tengo que llamar "distracciones" a actividades sencillamente necesarias y a otras en las que creí que podía ser útil."

Jordi Sarsanedas i Vives



"Alguna vez he dicho, pensando en la poesía pero quizás no sólo en ella -y quién sabe si sólo es un engaño que me parece halagador- que escribir, como actividad artística, consiste en producir unos objetos que satisfacen, en el espíritu del autor, una necesidad que él descubre y que define -o quizás incluso crea, en la medida que la palabra "crear" pueda tener sentido- al mismo tiempo que escribe. Por otra parte estos objetos, y eso es esencial, son susceptibles de ser ofrecidos a hipotéticos lectores -toda una multitud o uno solo- en un gesto de solidaridad o incluso de identificación, a fin de que el acierto, si realmente se ha producido alguno, por modesto que sea, por poco que pueda, sea compartido, se propague."

Jordi Sarsanedas



Amb mans de bons amics escric aixó

Jo sóc amb tu, i amb tu, i amb tu.
Junts hem alçat la gran ciutat de fusta
per al foc més clar d'aquest amor
on llegeixen la història.
I parlo de demà com d'un passat
tot sec, tot esmollat, tot cendres.
Amb mans de bons amics escric això,
amb ulls de bons amics he mirat les muntanyes
i la ciutat que em pobla.
I manllevo el captaire i manllevo la porta.
Et deixo (això, si vols,
si et fa servei)
restes de joventut mal esmerçada
i un gust per al vent clar i el vi vermell.

Jordi Sarsanedas




EN UNA PRIMERA COMUNIÓ

Com peix cua-lluent entre palets i aigües,
des d'ara, i sempre, tornar fins a la mort,
tornar per cada pas i cada gest que es tanca
fins el nombre feliç dels que moren a l'alba.
 
Jordi Sarsanedas


 
ENDREÇA A B.

Aquella felicitat,
i la ferida.
Aquest goig assassinat,
per sempre més ferida.
I el goig tan alt,
encara i encara.

Jordi Sarsanedas











No hay comentarios: