Carles Sindreu

Acordió

A Josep M. Junoy

El mangre Els replecs

En els flancs opulents

Fins regalims de coure

Sobre el safareig del port

Un home hissa una vela com si engegués

L’estel

-Acordió il.lusori des de la mar al cel-

I l’aigua s’ha fet més tremoladissa

En la llenca estantissa

També L’ACORDIÓ

Del veler esblaimat

Ha grumollat

La fibra de les cordes tivantes

QUAN LA VEU HA CANTAT

La mar era una pell d’un raïm molt daurat

Que comença a ARRUGAR-SE

Sobre els plans inclinats

I els molls esbiaixats

Les línies franques

Dels pals arrenglerats

Dels grans vaixells

Semblaven TREURE BRANQUES

Luca una estrella dalt d’un pal majô.

Carles Sindreu

De vegades segons com poso els ulls

En passar el ciclista amb les paneres

Se li pleguen les rodes com ulleres

Només el temps de decantar els ulls     

A mitja tarda arriba el capellà

Amic de l’estorer vermell de cara

Com cada tarda m’ha esguardat Suara

La minyona em portava el berenar

Com ahir i com demà...

Quan fan ombres xineses les botigues

La meva mare em dóna el cartipàs

I vaig il·luminant postals antigues

Sota la llum groga del gas...

Carles Sindreu i Pons

"Las orejas humanas dan la sensación de ser unos accesorios intercambiables."

Carles Sindreu