Cèlia Sunyol

 "En aquel clima brutal, el amor o el sexo, da igual, era el elemento más fuerte, más atrayente (...) El amor, o el sexo, da igual, era para aquellos infelices el único vuelo hacia el cielo, un cielo cerrado, de gemidos y caricias, desmayos y temblores. Un cielo de deseo y de olvido, de llantos y mordiscos. Y, ¿por qué no?, también un cielo de ternura... Ternura por la carne que te ha sacado del infierno, aunque haya sido sólo por espacio de un segundo."

Cèlia Sunyol

El bar

"Ja fa dies que vull escriure la història de l'home de les fires. És a dir, el tros d'història que sé. Però sempre cerco una estona de calma per a fer-ho i no la trobo.

Ara mateix, la senyora Riera, que és la del pis de sobre, té la ràdio connectada. I quan és que no la hi té, aquesta bona senyora? Sempre al punt més alt: i quan donen les informacions o transmeten una obra teatral, se sent la remor imponent d'aquelles veus de so inhumà i tota la casa ressona. Els pisos estan separats només per envans i ens informem de tot el que fan al costat, a sota i a sobre. És una casa d'aquelles tan ben fetes que fan ara. Pisos amb habitacions que semblen capses de llumins, però amb living! Ah, si! D'això del living no se n'obliden mai. No hi ha cap armari de paret, però hi ha living. I quan el pis és una mica més d'upa, hi ha office. La cambra destinada al servei dóna a aquest últim. També hi ha uns radiadors escanyolits escampats per la casa, però a la cambra de la serventa, no. Heu de comprendre que el propietari posseeix cinc cases amb setze pisos cadascuna, dos a cada replà i que setze per cinc fan vuitanta. Vuitanta radiadors que s'ha estalviat. En aquest món, si es vol anar endavant, s'ha de saber comptar."

Cèlia Sunyol

L'home de les fires