Pedra foguera
Em sap a punt d’illa.
En el pont faig nit
per no ser enlloc
i esperar el dia.
Torna’m,
molt lentament
abriga’m…
A coll torna’m,
pel pont
creu-me
pel pont mira de no somriure:
una boca com la teva
no diria mai
més que pont
mentre el camina.
Anna Enrich
No hay comentarios:
Publicar un comentario